28.12.07

Whisky a Andorra


Ja fa uns anys anar a Andorra volia dir comprar uns quants kilos de sucre, formatge de bola, mantega i una ràdio pel cotxe. Ara les coses són una mica diferents; a més de la publicitada “escapada” – les valls i muntanyes són molt boniques quan un pot defugir les cues de trànsit – un bona raó per anar al Principat és comprar un bon malta a Cava Benito.

Aquest comerç, amb més de 50 anys d’experiència en aquest negoci, és un punt de referència a l’hora de trobar algun malta una mica especial. A més del preu – un clàssic i/o tòpic a Andorra – l’important d’aquesta botiga és l'àmplia varietat de whiskies que hi podem trobar així com també l’acurada informació i assessorament dels seus responsables.

Aquests dies hi vàrem passar – com ja és tradicional en aquestes dates – i hi vàrem trobar diversos maltes interessants pel proper tast d’hivern que ja comentarem properament.

22.12.07

Bones Festes i Bon 2008!!!


Bones Festes a tothom!!!

Espero que el 2008 us vingui ple de motius per poder celebrar (amb whisky o amb el que us vingui més de gust)...

Si voleu un calendari de Islay per aquest any vinent en podeu descarregar un aquí. La foto de dalt és dels Paps de Jura vistos precisament des d'Islay...

Bé, doncs com diuen els escocesos: Slainthe!!

17.12.07

Notícies sobre whisky - darrer trimestre 2007


  • El dia 6 de desembre al centre d’Anglaterra es varen robar més de 10.000 ampolles de whisky de malta destinades al mercat nadalenc del Regne Unit. Les ampolles eren de Bowmore (de diverses edats entre 10 i 25 anys). El seu valor supera els 420.000€.
  • Els preus dels whiskies a les subhastes han assolit xifres rècord darrerament: A una subhasta feta recentment a Nova York un Macallan del 1926 es va vendre per 37.500€. El setembre passat una ampolla (foto) de Bowmore datada aproximadament el 1850 es va vendre per més de 41.000€.
  • La prestigiosa web malt maniacs ha donat els premis d’enguany: En la categoria Ultra Premium Bottlings (embotellaments cars) es va guardonar al Laphroaig de 27 anys (1980-2007). En la categoria Daily Drams Category (embotellaments de preus més assequibles) va guanyar el Lagavulin 1990 Distiller’s Edition.
  • Una altra web dedicada al whisky de malta – www.peatfreak.com ha incorporat un programa informàtic per arxivar les notes de tast (es pot descarregar en aquesta adreça). L’hem descarregat i funciona com una base de dades. En el fòrum de la mateixa web s’hi poden trobar notes de tast de molts whiskies diferents.

12.12.07

Les regions del whisky: Lowlands


Les “lowlands” són les “terres baixes” d’Escòcia. Aquesta regió va des del nord de Glasgow fins a la frontera amb Anglaterra.

Mai hi ha hagut un gran nombre de destil·leries en aquesta zona. A més algunes de les que hi havia han tancat, de manera que només en resten tres d’actives: Auchentoshan, Bladnoch i Glenkinchie.

En els darrers anys varen tancar Littlemill, Rosebank – els whiskies d’aquestes destil·leries encara es poden trobar. En anys anteriors havien tancat St. Magdelene (també conegut com Linlithgow), Kinclaith, Killyloch, Glen Flager, Inverleven i Ladyburn.

Els lowland es caracteritzen per ser whiskies poc dolços i també poc fumats. Són lleugers i no tenen la personalitat d’altres maltes amb més caràcter. Amb tot i això són uns excel·lents whiskies d’aperitiu, normalment secs i amb notes herbals i afruitades – sovint cítriques.

8.12.07

Les regions del whisky


Quan parlem del whisky de malta escocès parlem de diverses zones de producció – al igual que passa amb els vins per exemple.

Aquests zones produeixen un whisky amb característiques pròpies i sovint – encara que no sempre – podem diferenciar els destil·lats de les diferents regions.

Podríem dir que els maltes d’una regió presenten unes característiques comunes, tot i que de vegades es tracti de whiskies ben diferenciats.

Els maltes escocesos els dividim doncs en sis regions:

-Lowland: Les terres baixes produeixen els whiskies més suaus.

-Highland: La zona de les terres altes és més gran i per tant la que presenta més varietat de whiskies de manera que és difícil citar-ne les característiques comunes.

-Speyside: La zona amb els whiskies més elegants, amb notes florals, més aviat dolços però també complexos.

-Campbeltown: La regió amb un nombre menor de destil·leries - a mig camí entre els whiskies de les highlands i els de les illes.

-Islands: Whiskies de les illes (geogràficament disperses) com ara Orkney, Mull, Skye, Arran, Jura... solen ser més fumats i ferms.

-Islay: Els maltes d’aquesta illa tenen unes característiques ben pròpies que els diferencien dels de la resta d’illes.

En els propers missatges parlarem específicament de cada un d’aquestes regions i dels seus whiskies.

4.12.07

L'embotellament


Reprenent el fil del procés que es segueix per obtenir el whisky parlarem de quan el destil·lat, ja madurat en bota, es posa en l'ampolla. Quan una destil·leria considera que el whisky és a punt per consumir es procedeix a l’embotellament del malta - a diferència del vi el whisky no madura o guanya una vegada a l'ampolla.

La majoria de marques tenen una sèrie de productes amb unes característiques determinades que no solen variar. Per exemple un Macallan 12 més o menys tindrà les mateixes característiques al llarg del temps. Per tal d’aconseguir això els professionals de la destil·leria poden barrejar diversos maltes de la casa – sempre de 12 anys o més – per tal d’aconseguir el producte desitjat.

Hi ha, però, diverses firmes embotelladores independents - com ara Gordon&McPhail, Signatory, Murray McDavid... - que compren botes de whiskies d’un any concret i les comercialitzen.

En aquest sentit és interessant comparar el producte controlat per la destil·leria a d’altres d’un any concret produït per un embotellador independent.

29.11.07

Sideways (Entre copes) – Alexander Payne 2004


L’altre dia vaig veure aquesta pel·lícula d’Alexander Payne; tot i que no té una relació directa amb el món del whisky, sí que hi podem trobar diversos punts de connexió.

Entre copes és una comèdia centrada en uns personatges – dos perdedors que ja passen dels 40 i que podríem dir que es troben en una mena de crisi de la mitjana edat (de fet, en plena crisi dels 40 com diem per aquí).

El context d’aquesta comèdia, d'aquesta crisi, és el món del vi, dels tasts, dels diferents cepatges...

Podem observar el periple d’aquests dos personatges en una escapada per tastar vins a les valls de Califòrnia – Santa Ynez , de manera que ens trobem davant una road movie per les valls del vi de l’Oest americà.

A més també podem trobar una certa complicitat entre personatges i vins: Es pot comparar la vulnerabilitat del personatge principal – Miles – amb la fragilitat del seu cepatge preferit: el Pinot Negre (la venda de vins elaborats amb aquest cepatge va augmentar a Estats Units després de la distribució de la pel·lícula). El complex estudi dels personatges ve doncs complementat pels seu gustos a l’hora de beure un vi (Miles, més emocional i sofisticat, prefereix uns vins molt concrets mentre que Jack, més vividor i despreocupat presenta una sensibilitat ben diferent).

Finalment mencionar que el títol original (Sideways) es refereix als camins secundaris – els que porten a les vinyes i les bodegues, als camins secundaris que els personatges agafen per escapar de les seves pròpies vides.

26.11.07

Edat i gust (tast global II)


Hem comentat en anteriors intervencions que actualment hi ha gran varietat de finals en el món del whisky. En el tast de l’altre dia també es va parlar d’aquesta qüestió: Robert Hicks – mestre destil·lador de Laphroaig – va dir que actualment la tendència és que el gust del whisky és més important que l’edat. El Quarter Cask d’aquesta destil·leria és un pas en aquest sentit – l’edat (uns 11 anys) no és tant significativa com la maduració final en botes més petites.

En aquest sentit Jim Murray va dir que en el món del whisky més vell no sempre vol dir més bo. El crític va afirmar que en ocasions pots pagar molts diners per un whisky i que el seu gust vingui a ser com mossegar un llapis... i de fet va preferir el Quarter Cask davant dels embotellaments de 25 i 27 anys que també es varen tastar aquell dia.

22.11.07

Tast Global de Laphroaig - comentari general


El tast global de Laphroaig va resultar especial. Cal dir d'entrada que la connexió funcionava de manera molt fluïda (l'esdeveniment es feia a través de vídeo) i tant el so com la imatge arribaven amb nitidesa. Va començar puntualment a les 21h i va durar uns 45 minuts

És especial el fet de participar en un esdeveniment a la vegada que moltes altres persones arreu del món - arribaven consultes de llocs com Nova Zelanda, Estats Units etc...

Dels participants principals en el tast dos eren de la casa Laphroaig (i per tant podien "escombrar cap a casa"). El conegut especialista Jim Murray aportava un punt més d'imparcialitat. Tal com diu en Gerard potser és un tast més mediàtic que metòdic, però molt interessant.

El tast no es va limitar a tastar diferents expressions de Laphroaig - Jim Murray va afirmar que el Quarter Cask era el seu Laphroaig preferit - sinó que a més es varen comentar molts aspectes relacionats amb el whisky que comentarem en properes intervencions.

17.11.07

Tast global de Laphroaig


Recordar que aquest dimecres vinent (dia 21) a les 21h hora catalana es portarà a terme el Laphroaig Live online tasting. Tal i com ja vàrem informar el tast serà una barreja entre una sessió guiada (la dirigeixen tres especialistes de prestigi) i un debat. De moment s’ha fet una selecció de vint preguntes - sobre les més de 900 rebudes – les més votades es respondran en la sessió del dimecres. Si algú s’hi vol apuntar recordem que l’enllaç és: www.laphroaig.com/live Per posar-nos una mica més en context aquí teniu un vídeo (en anglès) sobre la destil·leria i l'elaboració dels single malts...

12.11.07

Nectar d'Or


En el darrer escrit parlàvem de whiskies finals diversos i justament l’altre dia vàrem tenir ocasió de tastar el Glenmorangie Nectar d’Or. Aquest és el nom que s’ha donat al Glenmorangie d'uns 12 anys que ha passat els darrer període de maduració en botes de Sauternes.

Sauternes és un vi francès de postres elaborat a la zona de Bordeus. Els vins s’elaboren a partir de raïms sobremadurats (amb el que s’anomena podridura noble a partir del fong Botrytis Cinerea) i per això el gust del vi és especial i molt apreciat.

El Glenmorangie en qüestió presenta un intens color daurat (or- or fosc) amb algunes notes vermelloses.

Quan l’olorem presenta aromes dolços – és evident que hi ha una notable influència del final en bota de Sauternes. S’hi poden distingir aromes de massapà i de fruits secs amb tons afruitats de llimona en el fons.

El gust també és dolç amb tons cremosos de mel i de malta amb presència de cítrics – llimona.

El final segueix presentant les característiques de dolçor afruitada que s’esvaeix progressivament.

En definitiva una expressió molt interessant de Glenmorangie que presenta noves tonalitats sense perdre la seva integritat com a malta de prestigi.

9.11.07

La Maduració (i II)


Per madurar els whiskies normalment es fan servir botes de roure americà però també podem trobar altres botes que intervenen en el procés. La bota on madura el whisky té una gran importància a l'hora de dotar de matisos al whisky - tant de color com d'aroma i gust.
Tradicionalment també hi havia moltes destil·leries que feien servir botes de xerès (eren molt barates d'obtenir donat que el Regne Unit importava molt xerès d'Espanya).
Actualment molts maltes maduren en més d'una bota durant el procés. Per exemple un whisky pot madurar 12 anys en una bota de roure americà i passar 2 o 3 anys més en una bota de xerès o d'oporto per tal de donar-hi altres matisos. És el que s'anomena "finish" o "final".
En aquests darrers anys han proliferat els whiskies amb finals ben diversos (xerès, oporto, madeira...). Vet aquí alguns exemples de la casa Glenmorangie que va ser precursora en finals ben diversos: Glenmorangie Port Wood, Glenmorangie Madeira Wood, Glenmorangie Sherry Wood. Ara també podem trobar Glenmorangie Golden Rhum Finish, Glenmorangie Margaux Finish, Glenmorangie Sauternes Cask Finish.

4.11.07

La maduració


En missatges anteriors hem vist els elements que composen un single malt i la influència que hi té la turba en el procés d'assecat del maltejat.
Un element de primordial importància és la maduració del whisky.
Acabat el procés de destil·lació obtenim el que s'anomena "new spirit".
Aquest "spirit" no té color però sí un grau alcohòlic molt elevat (entre seixanta i setanta graus). Una vegada vàrem tastar un "new spirit" de Kilchoman com a prova i va resultar molt difícil d'olorar i de beure donat que tenia un caràcter molt alcohòlic i encara poc expressiu; això no vol pas dir que no serà un bon whisky - de fet hi havia elements que apuntaven cap a un futur Islay fumat però a la vegada una mica afruitat.
Arribats a aquest punt cal dir, que per tal de poder parlar de whisky cal que el destil·lat passi com a mínim tres anys en una bota.
Aquesta maduració era l'aspecte que li faltava en aquest "spirit" al que ens referíem anteriorment. La majoria de maltes que trobem en el mercat han madurat entre 8 i 18 anys en una o més botes. També whiskies amb força més anys de maduració tot i que el preu puja en proporció geomètrica a mida que passen dels 20 anys...

31.10.07

Aniversari


Com que avui faig anys els de la destil·leria Laphroaig m'han enviat aquesta felicitació. Podeu veure com han sortit tots a fora per fer-se la foto i enviar-me-la, jajajaja...

29.10.07

Torba


Un dels components que no es troba directament en el whisky però que hi té més influència és la turba.

La torba és un combustible vegetal (el tipus de carbó de menys qualitat) que es troba en abundància en molts països del nord d’Europa. S’extreu amb relativa facilitat amb pales o eines similars donat que és de textura tova - de fet quan s'excava té aspecte de terra molla i compacta.

Una vegada deixat assecar es pot utilitzar com a combustible (tradicionalment s’havia fet servir per escalfar les cases i per cuinar).

En moltes destil·leries per assecar el malta es fa servir foc amb torba. Com que aquest combustible fa molt fum i té un aroma molt característic el malta en queda impregnat i la seva presència és molt notable en alguns whiskies. L'edat i el caràcter del combustible també pot determinar l'aroma i gust del whisky

Podem doncs trobar torba en molts maltes de manera més o menys prominent. És en els whiskies d’Islay on la seva presència es fa més patent, donant lloc a whiskies amb molt caràcter i potser no del gust de tothom.

25.10.07

Elements en un tast de whisky


En el darrers missatges ha anat sortint el tema dels tasts d'un single malt.
En aquestes trobades - el whisky és una beguda molt social i com moltes coses a la vida es disfruta més amb companyia - el que es fa és avaluar un malta i extreure'n les característiques.
Els elements que es tenen en compte en un tast són:
El color: Ens pot indicar si el whisky és més o menys madur, si ha estat en botes de xerès...
La textura: Si és més o menys oliós.
El nas: L'aroma ens ha de dir moltes coses sobre un malta. Hi podem trobar molts matisos diferents.
El gust: L'evolució del malta quan el tastem, les diferents notes que apareixen.
El final: Quin gust deixa al final, si és un gust llarg o bé si decau ràpidament...
Per tal d'ajudar a valorar tots aquests elements vàrem poder elaborar aquest full de tast (document de word) on podem anar marcant les diferents característiques que trobem en un whisky.
Cal dir que per fer un tast es solen fer servir copes amb forma arrodonida per tal de que no s'escapin els aromes amb facilitat. Si es tasta més d'un whisky va bé tenir aigua i pa per poder prendre entre un whisky i l'altre.

22.10.07

Tast de Laphroaig


El proper dia 21 de novembre - a les 21h hora catalana es fa un tast online de Laphroaig. Queda estrany això d’un tast d’aquesta mena – fins i tot això ja es fa online!

No és pas que arribin els whiskies via mòdem o mail (ja estaria bé ja...). Els whiskies els ha de tenir un mateix a casa (crec que és pràcticament impossible tenir-los tots a no ser que un sigui un fan de la destil·leria...).

Els whiskies que es tastaran seran el Laphroaig 10 anys, el 10 anys Cask Strenght, el Quarter Cask, i el 27 anys Oloroso.

En el tast hi participaran Jim Murray (autor del llibre “Whisky Bible”), John Hicks (expert “blender”) i John Campbell (manager de la destil·leria).

Els participants podran fer preguntes i debatre sobre els maltes que es tasten. Això sol ja fa que l’esdeveniment sigui interessant.

Pels que no coneguin aquesta marca cal dir que Laphroaig és un whisky d’Islay amb molt caràcter – amb gustos amarinats, d’algues, peix fumat... Hom explica que durant la llei seca d’Estats Units el Laphroaig podia esquivar els controls policials perquè es feia passar per medecina.

Si algú hi vol participar o té curiositat per conèixer més coses d’aquest destil·leria pot apuntar-se a aquesta adreça: www.laphroaig.com/live (en anglès).

Com que a casa tinc un Quarter Cask doncs m’hi he apuntat... pel tast i pel debat... potser ens hi podem apuntar uns quants...

18.10.07

Nèstor Luján i el Whisky


En aquest fragment el gastrònom i escriptor Nèstor Luján explica com cal prendre un whisky...

...

Un bar escocès és digne de tots els protocols i jo els acomplia: el primer dia, saludava el bàrman, normalment obert i cordial però amb l’aparença seriosa, i desenvolupava l’estrany ritual. El bàrman em preguntava què desitjava i jo li deia blanament que volia un whisky. Llavors ell s’interessava per quin whisky prenia, si un blended o un malta i jo li responia que el prenia de malta. Quan, iniciant el seu somriure, el bàrman anava a agafar l’ampolla, jo li indicava que el volia doble – una ració de whisky a Escòcia és pràcticament una mirada fugissera vers l’ampolla – i el somriure del bàrman era encara més acollidor. Llavors em preguntava si desitjava aigua o soda i uns quants glaçons. I quan jo li responia, amb una plena seguretat, que el desitjava sec, la simpatia d’un home de les muntanyes, de les terres altes d’Escòcia, esdevenia absolutament afermada. Ja erem amics. Em tractava amb una atenció tèbia i cordial, mentre jo m’empassava lentament, molt lentament, l’or vell del prodigiós beuratge.

...

Després de beure’l el whisky no crea cap tèrbol paradís artificial sinó una assossegada felicitat a la terra, absolutament normal, ferma i desitjable. La molt britànica felicitat, discreta i lacònica, dels gentlemen, avorrits i admirables.

Extret de: Luján, Nèstor: Mites, Llegendes, Creences. Barcelona: Premsa Catalana SA, 1996

15.10.07

Elements d'un single malt


Hom diu que el whisky de malta està format bàsicament per tres elements: aigua, ordi i aire. Els tres elements són per tant fonamentals a l’hora d’obtenir un producte final rodó i aconseguit:

-L’aigua: Les destil·leries han emprat sempre aigua de la zona del seu entorn per elaborar el malta. El caràcter de l’aigua - ja sigui molt mineral o amb molt gust a turba – pot determinar el destil·lat.

-L’ordi: Normalment s’empra la varietat “Golden Promise”. Segons el seu maltejat el whisky pot tenir un caràcter més o menys fumat. És aquí on trobem la intervenció de l’aire.

-L’aire: En el procés de maltejat es pot assecar l’ordi amb aire calent o amb un foc de turba. Aquest procés tindrà una influència decisiva en el caràcter final del whisky.

Cal afegir, a més que la maduració en uns entorns determinats – per exemple al costat del mar – pot aportar notes concretes – com els aromes amarinats i salins que trobem en els whiskies d’Islay.

Podem veure, per tant que el whisky és també el producte d’un entorn ambiental i geogràfic prou determinat, que es podria trencar si els efectes del canvi climàtic s’accentuen amb el pas dels anys.

11.10.07

Però... què és un single malt?



Quan ens introduïm en el món del whisky podem observar que hi ha diverses zones amb productes ben diferents:

Per exemple a Estats Units trobem el whiskey o bourbon fet a partir de blat de moro i altres cereals (ordi, blat...). Jack Daniels o Four Roses són exemples de bourbon

Irlanda (des de fa molts segles) o el Japó (molt més recentment) són altres zones de producció de whisky.

És a Escòcia, però, on trobem més varietat d’aquest destil·lat. La major part de les vendes del mercat escocès son de whisky blended – obtingut a partir de la barreja de whiskies de malta amb whiskies fets a partir d’altres cereals. Exemples de blended són JB, Ballantines, Cutty Sark. Johnny Walker etc...

Un petit percentatge de les vendes és de single malt – whisky exclusivament de malta que prové d’una sola destil·leria – els exemples més coneguts poden ser Cardhu, Glenfiddich, Macallan... Cal diferenciar els embotellament single malt dels pure malt o vatted malt que provenen de diverses destil·leries.

És en els single malts on trobem una varietat més gran d’olors, gustos i matisos segons la seva elaboració i la seva zona d’origen.

9.10.07

Michael Jackson


A finals d’aquest estiu passat va morir d’un atac de cor a l’edat de 65 anys el periodista i escriptor Michael Jackson. No l’hem de confondre amb el cantant que té el mateix nom i cognom – “jo no canto, no ballo i no bec Coca Cola” – solia dir el Jackson de Yorkshire.

Aquest periodista va tenir un paper molt important en la difusió del whisky de malta – tant pel que fa a les destil·leries i als seus diversos productes com a la popularització del vocabulari emprat en els tasts.

Els seus llibres més populars sobre el tema són: Malt Whisky Companion (una revisió de tots els whiskies de malta escocesos posada al dia en diverses edicions) i The World Guide to Whisky (una història de la destil·lació i de la presència del whisky arreu del món). Les dues són obres que han ajudat molt a comprendre la complexitat dels whiskies de malta i la varietat de gustos que hi podem trobar segons l’origen geogràfic, la maduració...

Michael Jackson també és molt conegut pels seus llibres i programes de televisió sobre les cerveses. La contribució de Jackson a la dignificació d’aquests esperits va ser molt gran: de la mateixa manera que una persona no va a un restaurant i demana: un plat de menjar, si us plau; doncs tampoc hauríem de demanar: una cervesa...

6.10.07

Barcelona Whisky Experience (i III)


Deixant a part el tast de Jura, a la Whisky Experience vàrem poder tastar diversos maltes de molt nivell.

Cal dir – per evitar malentesos – que quan parlem de tasts de whisky de malta la quantitat que es consumeix és poca (és bàsicament un tema de degustació, on el nas hi té molt a dir a l’hora de trobar matisos).

Explicat això crec que els whiskies que més podríem destacar – segons la meva apreciació personal - serien:

-El Balvenie 21 anys en bota de Porto: Tot i ja l’havíem tastat anteriorment aquest és un excel·lent malta d’una de les millors destil·leries de Speyside.

-L’embotellador independent Signatory presentava dos maltes d’Islay amb una forta personalitat. El Laphroaig 2000 – 7 anys – té les característiques pròpies d’aquesta destil·leria (intens, fumat, oliós, amarinat) accentuades per la curta estada en bota d’aquest whisky jove; definitivament no és un malta per a tothom. Un Caol Ila del 91 del mateix embotellador també presentava moltes notes de fum – més del que sol ser habitual en aquest whisky.

-El Balblair 79: Un whisky de les Highlands amb un caràcter afruitat, suau però també complex.

-Macallan 16 anys embotellat per Murray McDavid. Aquest malta té tota la riquesa i complexitat pròpia d’aquesta coneguda destil·leria de Speyside.

3.10.07

Tast de Jura (Whisky Experience II)



Potser el moment que més esperàvem de la Whisky Experience era el tast de Jura. Aquesta sessió va tenir lloc en una sala adjunta de la fira. Duncan Hayter que dirigia l’acte va presentar-nos l’illa de Jura i les seves característiques.

Aquesta illa és un lloc ben idíl·lic amb molt poca gent i molts cérvols i produeix un malta bastant suau més propi de les Highlands que de les illes.

En aquesta sessió vàrem tastar el Jura 10 anys, el 16 anys, el 18 anys i el Superstition.

El Jura 10 anys és un whisky relativament jove, madurat en botes de roure americà. És lleuger, suau i presenta notes fumades de fons. És un malta elegant d’aperitiu.

Els dos següents – 16 i 18 anys – presenten aspectes més complexos derivats de l’edat del whisky i de la maduració: Com el Jura 10 anys han madurat en botes de roure americà, però a més també han estat en botes de xerès - 5% del temps total. Per tant són més madurs amb notes de mel, mantega o fruita madura.

Va sorprendre el Superstition pel seu caràcter fumat. Es tracta d’un whisky que barreja dos maltes diferents. Per una banda hi trobem un malta de 8 anys assecat amb turba - per tant molt fumat – i per altra també hi ha una important presència de whiskies més madurs – de 16 a 18 anys – que suavitzen les notes fumades. És tracta doncs d’un producte que es queda entre els whiskies de les terres altes i els d’Islay.
El tast va resultar molt didàctic, no només per l'explicació sobre cada whisky sinó també perquè vàrem poder veure i olorar exemples de civada assecada amb aire calent i amb turba i altres aspectes relacionats amb la maduració del whisky.

1.10.07

Barcelona Whisky Experience (I)



Aquest diumenge a la tarda vàrem anar al Whisky Experience de Barcelona – a l’Hotel Hilton situat a la Diagonal.

A la Fira hi havia diversos estands relacionats amb el món de whisky. Hi havia representació de destil·leries diverses – com ara Glenfiddich, Balvenie, Glenrothes, Dalmore... També hi havia representació d’embotelladors independents – Signatory o Murray & McDavid.

A més també hi havia altres estands estretament relacionats amb el món del whisky com ara el de la revista Whisky Magazine.

Paral·lelament a la fira hi havia esdeveniments diversos com ara tasts de whisky, demostracions de cocktails o música escocesa.

En aquesta foto estem amb el Sr Duncan Hayter, representant de White & Mackay (una marca propietària de maltes com ara Jura o Dalmore) a la península. El Sr Duncan porta una ampolla de malta de l’illa de Jura de 40 anys que val uns 2.500€.

En una propera intervenció parlarem d’un tast de whisky de l’illa de Jura que vàrem fer aquest dia – aquest de 40 anys no el vàrem pas tastar...

29.9.07

Una cita al Hilton


Aquest diumenge (30 d’octubre) hem quedat a les 18h a l’Hotel Hilton de Barcelona.... Estrany, oi? No, no és pas que ens haguem begut l’enteniment... Anem allà per assistir al Whisky Experience de Barcelona on prendrem part en un tast de Jura.

Mai hem anat a una fira d’aquest tipus i per tant ens fa il·lusió...

El Jura és un whisky d’una illa, gairebé deserta, que porta el mateix nom situada a l’oest d’Escòcia. Es tracta d’un malta bastant lleuger i que no té les notes fumades d’altres whiskies – com els de la veïna illa d’Islay.

En fi... ja explicarem com ha anat la fira i el tast...

25.9.07

Un pastís amb whisky...


Hola,
Segurament hi ha gent que pensa que el whisky és una beguda amb un elevat grau alcohòlic i amb un gust (més o menys agradable) que presenta un fort component de fusta.
Per convèncer-vos de les subtileses del món whisky podeu començar per fer - i especialment tastar - aquest pastís de formatge amb Baileys (crema de whisky irlandès) que ha fet la Gemma i que ens presenta en el seu deliciós blog.

23.9.07

Per començar...


En aquest espai parlarem de whisky de malta. De tots aquells maltes que tastem i que ens aporten alguna sensació especial.

Ja fa deu o quinze anys que anem tastant aquests whiskies amb en Pep, en Gerard, en Lluís i qui s’hi vulgui apuntar. De vegades en tasts més o menys organitzats, de vegades de manera més espontània ...

Durant aquest temps hem anat registrant els whiskies i la valoració que n’hem fet. Podeu trobar totes les notes de tast en aquest enllaç: (fitxer de Microsoft Access)

Cal dir per acabar que el whisky sempre és millor si es beu en companyia. Per tant aquest blog no és només sobre aquesta beguda sinó de tots els moments, persones i llocs que l’acompanyen.

21.9.07

Benvinguts!!!

Hola, En aquest bloc hi podreu trobar informació diversa sobre el whisky de malta: notes de tast, deslil·leries. Totes les aportacions sobre el tema seran benvingudes...