Noves destil·leries

Amb el final d'any hem actualitzat els nostres mapes de les destil·leries de malta a Escòcia.  Hi hem afegit dues firmes que han obert les portes aquest 2018:

• Borders (lowlands):  Aquesta destil·leria de les terres baixes va començar a destil·lar el març de 2018.  Està situada a Hawick, en un edifici antic que havia estat propietat d'una empresa d'electricitat.  Com en altres destil·leries joves també s'hi produeix ginebra.
• Ardnahoe (Islay):   La novena destil·leria d'Islay està situada a l'est de l'illa - a prop de Caol Ila i Bunnahabhain - i és propietat de l'embotellador independent Hunter Laing.

Com que el whisky segueix en expansió hi ha projectes en marxa i segur que el 2019 portarà noves destil·leries...  Ho anirem seguint en aquest bloc

Què hi ha en un nom?

Recentment en una visita a Amsterdam vaig ser en el bar JD Williams. 
Vaig veure que tenien alguns embotellaments de la SMWS (Scotch Malt Whisky Society).  A la carta els maltes tenien noms suggerents, que bàsicament feien referència als aromes i gustos del destil·lat.

Vaig preguntar a la cambrera per la procedència del cada un d’ells i em va explicar que cada ampolla tenia un número i si ho buscava podria saber de quin era l’origen del whisky.  De totes maneres em va recomanar que no ho mirés perquè la filosofia de la casa era que calia gaudir i valorar el producte, sense anar condicionats per la marca.
Vaig triar un malta anomenat «Dare you enter?» o «t’atreveixes a entrar».  No hi havia la procedència però sí informació rellevant:

CASK No. 73.87
Spicy & sweet
Age - 14 Years
Date Distilled - 26th September 2002
Cask Type - First Fill Spanish Oak Ex-Pedro Ximenez Butt
Region - Speyside Deveron
Outturn - 1 of 558 bottles
ABV - 59.5%

Em vaig trobar amb un malta molt ric, amb les característiques d’un Speyside ben madurat amb prou caràcter per poder transmetre molts aromes i gustos. Aromes florals, de pastís de taronja i albercoc, també amb notes especiades...
En el paladar es repetien també aquestes característiques, amb un toc ric i xaropós, les notes de xerès molt evidents.  Un gran whisky
En aquests casos tendim a pensar que el destil·lat és el producte d'algun dels grans noms de la regió, Glenfarclas, Macallan...

Posteriorment, per curiositat, vaig poder buscar quina era la destil·leria productora del whisky i, sorpresa...  procedeix de la destil·leria Aultmore, una de les més poc conegudes de Speyside amb embotellaments força limitats.  Segur que en un tast a cegues no haguéssim encertat... 
Shakespeare va escriure:  "Què hi ha en un nom? Allò que en diem rosa,
amb altre nom faria tanta olor....  Efectivament, de vegades el nom d’un whisky no ho és tot... 

Les destil·leries de Glasgow

Durant el passat mes de maig vam visitar Clydeside a Glasgow,una destil·leria que va obrir just l’any passat.
Després de molts anys sense cap destil·leria de malta ara la ciutat en tindrà tres:

• Aquesta setmana s’ha sabut que la firma Douglas Laing obrirà una nova destil·leria a la zona del port.  S’anomenarà Clutha (nom del riu Clyde en llatí) i sembla que es vol que el seu malta sigui una mica diferent dels lowland tradicionals.

• La destil·leria Glasgow va començar a produir whisky de malta el 2015.

• Clydeside va començar a produir a finals de 2017.  És per tant una de les destil·leries més noves d’Escòcia, està situada a la zona del port - al costat del Clyde - en un antic moll.  Una part de les instal·lacions són en un edifici que servia com a planta per regular el transit de vaixells que havia quedat en desús que en els anys 60.  Tot el complex té un disseny molt bonic i cuidat.  La sala de destil·lació té dos alambins i tota la part frontal és vidriada amb vistes al port.

La zona per a visitants és molt elegant:  A la botiga hi ha una gran varietat de whiskys de malta – totes les regions hi són representades.  Com que actualment la firma no pot embotellar cap whisky propi es posa èmfasi en les diferents regions productores de whisky.  També s'hi pot comprar el destil·lat propi de Clydeside (new make spirit).

Tot aquest ressorgir de les destil·leries de Glasgow és una mostra més del bon moment que viu la indústria del whisky

Visita a Auchentoshan

Auchentoshan es troba a les afores de Glasgow, no gaire lluny del pont sobre l’Erskine que travessa el riu Clyde abans d’arribar al mar.
La destil·leria és part del grup Morrison Bowmore, una branca de la firma Beam Suntory, un dels noms més importants en la producció de destil·lats diversos.
El seu emplaçament és menys romàntic que el d’altres destil·leries amb un entorn més dramàtic.  Amb tot l’exterior té un aspecte cuidat, amb uns edificis i magatzems ben blancs.
L’interior també presenta aquest aspecte acurat i algunes de les sales semblen més un museu que una destil·leria en producció. 
Se’ns explica que aquesta és l’única destil·leria d’Escòcia que porta a terme una triple destil·lació en tota la seva producció i això crea un whisky més refinat que els altres perquè en cada destil·lació es va purificant el producte.
En la nostra visita passem pels diferents processos de producció, veiem el tanc de mescla, el dipòsits de fermentació – quatre són de fusta i els altres tres d’acer inoxidable – i la sala de destil·lació amb tres alambins.

Posteriorment anem als magatzems, que van ser parcialment destruïts durant un bombardeig a la segona guerra mundial – Glasgow, especialment la zona del Clyde, era un important centre navilier.  Es van perdre més d’un milió de litres de whisky, tot i que els edificis de la destil·leria van quedar intactes.

El tour s’acaba tastant un malta anomenat American Oak – com el nom ens indica és una whisky madurat en bótes de bourbon sense una especificació d’edat.  També es tasta un cocktail anomenat «Auchentoshan and Ale», la gent d’Auchentoshan no tenen cap mania en barrejar el seu malta amb mel, llimona i cervesa per tal de crear una beguda curiosa – però ni de tros tan memorable com un bon single malt.

Visita a Arran

Una vegada recorreguda la península de Kintyre vam anar fins al petit embarcador de Claonaig per agafar el ferri que ens havia de portar cap a Arran. No fa massa bon temps i a fora a coberta fa força vent. De totes maneres la travessa és curta, dura una mitja hora i per això no cal fer cap reserva i es compra el bitllet en el mateix vaixell.

S'arriba a Lochranza, un enclavament petit – té poc més de 200 habitants - i en destaca el castell que s’alça en un turonet en mig d'una àmplia badia. Sembla queles runes van servir d'inspiració pel castell de Craig Dhui a l'Illa Negra de Tintin.

La destil·leria Arran queda a les afores del poble.  Els seus edificis rectangulars d’un blanc immaculat amb teulades triangulars es veuen fàcilment al costat de la carretera.
Arran és una destil·leria relativament nova – va ser fundada l’any 1993.  El seu èxit és remarcable:  el malta és molt popular i la destil·leria és de les més visitades d’Escòcia.  Per això els propietaris ja estan construint una altra destil·leria al sud de l’illa, a Lagg, on es produirà un malta més fumat mentre que per la seva banda Arran es centrarà en els maltes més suaus.

A la visita vam poder fer un recorregut per la història de de la marca i la sala on hi ha tots els elements importants en el procés d’elaboració del destil·lat: El dipòsit de mescla, els tancs de fermentació – de fusta - i quatre alambins. En el recorregut es destaca la puresa de l’aigua utilitzada en tot el procés.

El malta que vam tastar és el de 10 anys, un whisky aromàtic i suau, com bona part dels que produeix la destil·leria, tot i que també trobem Arran amb molts finals diferents – com ara Amarone o Sauternes entre d’altres. El dia a l’illa es completa a visites als impressionants sis cercles de pedres de Machrie Moor (Arran té dos remarcables maltes de caràcter fumat amb aquest nom) i al castell i jardins de Brodick abans d’agafar el ferri cap a Ardrossan direcció Glasgow.

Ardbeg Day 2018 al Celler de Gelida

Com cada any la primera setmana de juny arriba l’Ardbeg Day a diversos indrets del món.
A Barcelona l’esdeveniment té lloc al Celler de Gelida.  En aquest dia es presenta un whisky d’edició limitada que només es troba en aquestes dates i que posteriorment sol assolir preus elevats.
Aquest any la novetat es diu:

• Ardbeg Grooves (46%):  Un malta acabat en bótes que havien contingut vi negre que posteriorment van ser torrades – el mot grooves fa referència a les esquerdes que queden dins la bóta una vegada l’interior ha estat cremat.  Aquests solcs fan que la fusta aporti més elements al destil·lat.  Grooves també fa referència a la música i la imatge de la segona meitat dels anys 60 i per això la l’estètica de l’etiquetatge és una mica hippy.  El whisky – amb un color més fosc que les altres expressions habituals de la destil·leria – presenta uns aromes complexos, a fum, espècies i a fusta de pi. Tot i tenir una entrada suau, al paladar va creixent i desenvolupant gustos: Hi trobem notes de fusta, especialment de brasa.  Hi ha també notes dolces de vainilla que es barregen amb les pròpies d’Ardbeg, torba i un toc de mar – tot i ser menys iodat que altres expressions.  El final també és llarg amb més fum, fusta cremada i un toc especiat.

Tot i ser una edició molt limitada se’n poden trobar algunes unitats al Celler de Gelida de Barcelona.

També durant la vetllada es va presentar una de les recents novetats d’Ardbeg:

• Ardbeg An Oa (46,6%):  Aquest malta és relativament jove i està madurat en bótes de xerès i també en bótes de de Pedro Ximénez.  El nom An Oa ve de l’elevada península al sud d’Islay que protegeix una mica la costa de Kildaton, on trobem Ardbeg, de les tempestes atlàntiques.  El whisky vol ser una amable introducció a la marca, amb aromes i gustos més suaus que altres expressions de la destil·leria. D’entrada vam trobar que tenia un aroma força lleuger per ser un Ardbeg.  Hi havia notes afruitades que embolcallaven els tons fumats i iodats propis de la destil·leria. Al paladar ens van sorprendre les notes especiades, amb tocs de gingebre que deixaven pas a aspectes més afruitats amb la torba i el mar com a rerefons.  El final també era força lleuger amb notes fumades matisades per fruita i espècies.

Per complementar les novetats vam poder tastar dues de les expressions clàssiques de la destil·leria: 

• Ardbeg 10 (46%):  Madurat en bótes de bourbon.  Notes de mar, de torba, de fruita tropical.  Sempre un excel·lent malta.

• Ardbeg Uigeadail (54,2%):  Un whisky madurat en bótes de xerès i de bourbon, embotellat com a cask strength;  tot i la seva elevada graduació es mostra deliciosament equilibrat... 

En definitiva quatre excel·lents variacions sobre un mateix tema...  Un tast ben complet i enriquidor.

Visita a Glen Scotia

Quan el 2008 vam visitar Glen Scotia la destil·leria tenia un aspecte poc cuidat, diríem que era una marca de perfil baix.  No es podia visitar i no s’hi veia un futur massa brillant.
El 2014 la destil·leria va passar a ser part d’Exponent Private Equity, propietaris també de Loch Lomond i la marca s’ha rellançat amb un centre per a visitants, un increment de la producció i nous embotellaments.  Glen Scotia és una de les tres destil·leries de Campbeltown, juntament amb Springbank i Glengyle.
El dia que vam anar la destil·leria la persona encarregada de les visites estava malalta i vam pensar que ens quedaríem a fora sense poder veure res.
Afortunadament l’únic treballador que hi havia llavors a la destil·leria estava al cas de la nostra visita i quan ens va veure ens va dir que ens acompanyaria, tot vigilant el procés de destil·lació. 
Ens va comentar que el dissabte només hi treballa una persona perquè aquell dia només es destil·la i no es fa el procés de mesclat.  La visita – diríem que privada - va resultar així més autèntica i interessant:  L’home ens explicava els detalls de la seva feina alternant amb ràpides excursions cap la «spirit safe», on es controla la destil·lació, per veure que tot anava bé. 
Glen Scotia rep el gra, procedent de l’est d’Escòcia, ja maltat.  Ens van comentar que algunes vegades s’ha intentat produir amb ordi de la zona, però el clima és tan humit i poc adient al cultiu que alguns anys el cereal no arriba ni a brotar. 
La destil·leria produeix sis dies a la setmana i una petita part de la producció – durant sis setmanes a l’any - és de whisky fumat.
Bona part de l’estructura de la destil·leria no ha canviat des de 1832, quan va ser construïda.  Després de veure el dipòsit de mesclat de ferro i els tancs de fermentació d’acer inoxidable vam passar a la sala de la destil·lació amb dos alambins.  Tot mentre rebíem explicacions detallades de cada procés, el reciclatge de les aigües en el mesclat, el control de les temperatures en la fermentació, com es determina la part bona de la destil·lació...

La visita va acabar brindant amb un Double Cask de la casa, un malta suau, però ric i de bon beure.  Prèviament també vam poder tastar el destil·lat nou, tal com surt dels alambins, incolor, amb molt grau però també molt afruitat.  El nostre home – amb qui ja ens havíem fet amics tot comentant les seves vacances a Barcelona – ens va deixar que voltéssim per la destil·leria per veure la zona dels magatzems de maduració...
Després d’aquesta visita tan especial vam anar cap a Saddell Bay on es va gravar el vídeo de «Mull of Kintyre» de Paul McCartney...  Con en la lletra de la cançó de l’ex Beatle, ens venien ganes de quedar-nos per la zona...

La nova destil·leria de The Macallan a punt...

Fa un any que informàvem de la nostra visita a les impressionants i innovadores obres de l'ampliació de la destil·leria The Macallan.
El projecte de Rogers Stirk Harbour + Partners s'inaugurarà el proper 2 de juny i segons Ken Grier, director creatiu de Macallan:  "L'edifici fa una declaració sobre nosaltres en la seva forma. Arquitectònicament parlant, ens vam inspirar en molts aspectes, des dels brochs* escocesos, aquelles formes prehistòriques mig enterrades en el subsol, fins a cellers ultramoderns com Bodegas Ysios i Marqués de Riscal a Rioja".
Per tenir una idea de la dimensió de l'obra podem veure aquest excel·lent vídeo sobre la fase de construcció del projecte.

*els brochs són una estructura (un habitatge o fortificació) prehistòrica que es troba només a Escòcia

Visita a Springbank i Glengyle

Recentment vam visitar la península del Kintyre i altres zones de l'oest d'Escòcia.
La península, prop del nord d'Irlanda, és un lloc força remot - calen més de tres hores de cotxe des de Glasgow per arribar-hi. La primera parada va ser a Campbeltown - la capital de la zona amb una població d'uns 5000 habitants.
Actualment hi ha tres destil·leries a la ciutat - les mínimes necessàries perquè Campbeltown sigui considerada una regió pròpia de producció.

Vam començar el nostre periple visitant Springbank.  Una de les destil·leries més reputades d'Escòcia.  Aquesta destil·leria és l'única que porta a terme tots els processos de la producció - des del maltat del gra fins l'embotellament - en el mateix lloc.
Vam poder veure la planta de maltat, molt artesanal, abans de passar a la zona del forn on s'asseca al gra utilitzant més o menys torba - segons el malta que es vol elaborar.  Springbank produeix tres tipus de malta:

• Springbank - un 80% de la producció.  Un whisky ric, lleugerament fumat que es destil·la dues vegades i mitja a partir d'un procés complex.

• Hazelburn:  - un 10% de la producció.  Un malta destil·lat tres vegades, més suau, elaborat amb gra assecat amb aire calent i no torba.

• Longrow:  - un 10% de la producció.  Un whisky destil·lat dues vegades amb un marcat caire fumat.

Posteriorment vam visitar els altres elements importants en la producció com el molí - un Porteus antic - una màquina tan sòlida que mai s'espatlla i per això l'empresa que els fabricava va fer fallida ja fa anys.
El dipòsit de barreja, els tancs de fermentació de fusta i els alambins completen el procés de fermentació i destil·lació.
Tot seguit vam anar a veure l'espai on s'omplen les bótes i vam visitar un dels magatzems de maduració.
Per a més informació en aquest enllaç es pot veure una presentació de tot el procés d'elaboració de whisky que vam crear a partir d'una estada anterior a Springbank.

Posteriorment vam anar a veure la destil·leria Glengyle - és just al costat - propietat de la mateixa família.  Les seves dimensions i la seva producció són més modestes.  Tot el destil·lat s'elabora durant unes sis setmanes a l'any.  La destil·leria es va crear el 2004 i produeix un malta bastant suau però amb notes fumades.
Finalment a la Cadenhead Whisky Shop vam poder tastar diverses expressions de les dues destil·leries.  Amb aquest bon regust vam anar a un pub a dinar...  Sorprenentment hi havia molt silenci...  El motiu?  Tots els clients miraven amb atenció el casament d'en Harry i la Meghan...

Cap a Campbeltown...

El juny del 2008 vaig anar a Campbeltown per assistir una setmana a la «Whisky school» de la destil·leria Springbank.
Deu anys més tard tornem a la península del Kintyre per continuar el projecte de fotografia i whisky que portem a terme amb l’Agustí Farrés – en anys anteriors ja vam ser a Islay i a Speyside.
Fa un segle Campbeltown era la capital mundial del whisky.  Hi havia una vintena de destil·leries actives però una suma de factors històrics -la primera guerra mundial, la llei seca americana - i factors socials - canvis en les comunicacions, preferència per maltes més suaus - van fer que al cap de pocs anys només quedessin dues destil·leries actives.  Actualment n'hi ha tres.
A més de visitar les destil·leries de Campbeltown (Springbank, Glengyle i Glen Scotia) també anirem a l’illa d’Arran – veurem la destil·leria del mateix nom a Lochranza. 
A més fotografiarem també els paisatges i la zona per tenir una impressió global de la procedència i l'entorn del whisky.
Finalment, prop de Glasgow també visitarem Auchentoshan, una de les destil·leries més conegudes de les terres baixes.

El whisky a Edimburg

Moltes de les visites a Escòcia inclouen Edimburg – de fet és la segona ciutat més visitada del Regne Unit.  És quelcom ben lògic:  La capital escocesa té molts atractius que justifiquen el viatge.

Amb tot, les atraccions relacionades amb el món del whisky són limitades.  La principal és la Scotch Whisky Experience, un centre al costat del castell d’Edimburg dedicat al destil·lat escocès on es poden fer diversos tasts i tours.  Una visita molt recomanable.

Aquests darrers dies s’ha sabut que en un futur proper la capital tindrà altres atractius relacionats amb el whisky:

• La destil·leria de Holyrood

                             

Aquesta setmana s’ha fet públic que hi ha els fons suficients per començar a construir la destil·leria de Holyrood -la primera destil·leria d’Edimburg en molts anys - ben a prop del centre de la ciutat.  Les obres per transformar un antic edifici començaran el mes de maig i la planta té previst obrir la primavera del 2019.
La darrera destil·leria que hi va haver a la ciutat va tancar el 1925.  La més propera que hi ha ara és Glenkinchie a uns 25 km a l’est de la ciutat.

• Johnny Walker experience 

Diageo – el grup productor principal de whisky escocès – vol construir un centre dedicat al conegut whisky de barreja Johnny Walker que celebrarà el seu 200 aniversari el 2020.  L’edifici tindrà diverses plantes dedicades a aquest whisky i als maltes principals que contribueixen a la seva elaboració (Caol Ila, Cardhu, Clynelish, Glenkinchie).  També hi haurà zones interactives dedicades al procés d’elaboració del whisky.  Podeu veure un vídeo del projecte en aquest enllaç.
Diageo vol que aquest centre sigui tan popular com el centre Guinness a Dublin i atregui un gran nombre de visitants.

Nous maltes per aquest 2018

Cada any trobem embotellaments nous en moltes de les destil·leries escoceses. Aquestes són les novetats que ens han cridat més l'atenció enguany.

 

 Ardbeg:

Ja s’ha fet públic quin serà el malta escollit pel "dia Ardbeg" que té lloc a principis de juny.  Es tracta d’un whisky anomenat Ardbeg Grooves – amb una estètica inspirada en l’època hippy de finals dels 60. Aquesta expressió contindrà whisky madurat en bótes de vi.
Aquest esperit dels 60 serà present tot l’any a Ardbeg. Prèviament la destil·leria ha embotellat un malta exclusiu pels membres del comitè d’Ardbeg anomenat Peat and Love, també amb malta madurat en bótes de vi.

Macallan: 

Macallan ha canviat alguns dels seus embotellaments més habituals.  Ha deixat de comercialitzar la sèrie de colors (Macallan Gold, Amber i Sienna) i ara trobarem diverses expressions amb 12 anys:  12 Sherry Oak,  12 Double Cask i el 12 Triple Cask Matured

 

Jura:
La destil·leria també ha canviat bona part dels seus embotellaments principals.  Desapareixen el Superstition, el Prophecy i el 16 anys.

Els substitueixen:  Journey (un malta sense edat); 10 anys; 12 anys; Seven Wood (madurat en set bótes diferents) i un 18 anys

Diageo:
Diageo, propietària del nombre més gran de destil·leries d’Escòcia, ha detallat alguns dels maltes que posarà a la venda com embotellaments espacials de cara la propera tardor.  En destaquem aquests:

Caol Ila (unpeated/sense notes fumades) 15 (59.1%);  Caol Ila 35 (58.1%)
Inchgower 27  (55.3%); Lagavulin 12  (57.8% ); Oban 21 (57.9% );  Pittyvaich 28  (52.1% ); The Singleton of Glen Ord 14  (57.6%) i Talisker 8 (59.4%)

Expansió de les destil·leries d'Islay

La indústria del whisky escocès i en particular la de l’illa d’Islay passen per un bon moment.
El bon nivell de vendes i la popularitat mundial dels maltes fumats fan que les destil·leries d’Islay s’expandeixin o bé que apareguin noves iniciatives. Aquests són alguns dels projectes més imminents:

Destil·leries que creixen:

• Ardbeg:  La destil·leria és una de les més petites de l’illa però el seu malta és molt apreciat.  Aquesta mateixa setmana es va anunciar que duplicarà la seva capacitat de destil·lació i passarà  de 2 a 4 alambins. 
• Kilchoman:  La destil·leria més rural – un de les més noves d’Islay – també doblarà la seva capacitat de producció i passarà de 2 a 4 alambins. 
• Laphroaig:  Tot i que encara no s’ha anunciat sembla que s’està estudiant una expansió de la destil·leria.

Noves destil·leries:

• Ardnahoe:  Aquesta destil·leria – serà la novena a l’illa - té previst començar a produir aquesta primavera.
• Gartbreck:  Ja fa un temps que havia d’obrir la destil·leria – ja en parlàvem en aquesta entrada del 2015 – però diversos litigis ho van impedir.  Ara sembla que hi ha les condicions per poder planificar la seva obertura.
• Port Ellen:  L’emblemàtica destil·leria del sud del’illa va tancar el 1983.  Els seus propietaris van anunciar recentment que tornarà a obrir les portes el 2020.

Tast de whiskys escocesos i japonesos

Aquest cap de setmana vam fer un tast amb alguns whiskys escocesos i japonesos:

Els quatre maltes escocesos que vam tastar tenien una marcada influència de les bótes de xerès:  Glendornach 12, Glendornach 15 i Glendornach 18 es van mostrar com a maltes rics, madurs i un punt especiats.  El 18 anys va ser al més apreciat de tots els whiskys que vam tastar.  El Glenrothes (The Sherry Bomb) - un embotellament de Cooper's choice - també expressava la seva maduració en bótes de xerès tot i que de manera més contundent donada la seva alta graduació (57%)

Per altra banda els maltes japonesos es van mostrar més subtils i delicats:  El Yamazaki 12 presentava notes suaus amb tocs de fruita tropical.  El Hibiki 17 va resultar un blended molt equilibrat i elegant.  Finalment el The Chita - un whisky de gra - era el menys expressiu de tots, tot i ser agradable al paladar.

Un excel·lent tast a cegues amb un nivell d'encert gairebé total que vam cloure amb un sopar d'inspiració japonesa.   

Tast a Cava Benito d'Andorra

Aprofitant les dates nadalenques aquest principis de 2018 vam fer una tradicional escapada a Cava Benito d'Andorra.  A més de comprar alguns whiskys vam poder fer un tast de quatre maltes de qualitat.  Aquestes són les notes que vam prendre:

• Loch Lomond (Croftengea) 2006-2016 (46%):  Nas afruitat amb notes de plàtan i fons de torba.  En boca es nota sec i fumat amb tocs d'ametlla amarga.  Un embotellament de Cooper' choice que presenta un Loch Lomond inusualment fumat.
• Glendronach 24 - destil·lat l'any 1993, bóta 667.  Es tracta d'una mostra enviada a Cava Benito (55-56%).  En nas es troba molt xerès, amb notes especiades i de vi ranci.  En boca es mantenen els aspectes molt intensos de xerès i espècies, amb regalèssia, canyella i molta fusta.   
• Wemyss Malts (Chocolate Plums) 1990-2009 (46%):  Nas afruitat amb xerès - tot i que menys intens que en el malta anterior.  En boca és dolç i hi trobem notes de pruna i xocolata, suggeridor com un bombó belga.  Es tracta d'un Ben Nevis embotellat per Wemyss Malts.
• Benriach Peated - Batch 1 (56%):  Un malta fumat i ric, en nas es troba afruitat amb tocs de poma i una mica de dolçor de fons.  A la boca conserva les notes de torba i fruita. 

 Un excel·lent tast i un bon inici d'any...